No és improbable que la marca del geni consisteixi en obsedirse per una única i mateixa ferida.
En el cas de Thomas Wolfe, aquesta ferida és la pèrdua d’un germà que va morir prematurament. I sobre aquest fonament ancorat en una absència, Wolfe va construir una obra d’art que va titular El nen perdut.
Cal agrair doblement a Marcel Riera que ens hagi permès apropiarnos d’aquesta obra bellíssima: d’una banda, com a editor, per encoratjar la seva publicació i per cercar la versió més completa possible, de tal manera que ha recuperat fragments que restaven ignorants; de l’altra, com a poeta, per traduir meravellosament un text d’una tensió musical miraculosa.
Només posar el peu en aquest breu text, el lector s’adona que no podrà travessarlo d’una capbussada. És convenient nedar pausadament, regular la respiració, i, de tant en tant, mirar de fer peu per evitar que el dolor ens ofegui. Així doncs, tot sobrevivint a l’absència líquida dels nens perduts, un pot percebre la remor de la vida que arriba, que se’n va i que torna.
WOLFE, Thomas (2014). El nen perdut. Barcelona: Viena. Traducció i epíleg de Marcel Riera. 14,80 euros.
segueix llegint...