L’ombra silent de Lotte GOETHE, Johann Wolfgang (2024) Els sofriments del jove Werther Girona: edicions de la ela geminada Traducció: Ramon Monton. Ressenya de Daniel Vargas

És difícil, i potser pueril, a aquestes alçades de la història de l’art, posar-se a escriure sobre el Werther de Goethe, i pensar que hom pot aportar alguna idea que no hagi estat ja tractada en algunes de les innumerables pàgines dedicades al geni alemany. Tanmateix, també és possible que els nostres temps no siguin els més indicats per produir lectors disposats a compadir-se de la dissort de Werther, prototip del jove i suïcida enamorat, o lletraferits amatents a l’ombra silent de Lotte, ideal sense diari de l’ambigüitat i del dubte. En qualsevol cas, cal assenyalar que Els sofriments del jove Werther i de la divina Lotte van protagonitzar l’inici de l’esclatant carrera literària de Goethe, que va donar vida a aquests personatges amb vint-i-cinc anys. De tal manera que el tema de l’amor, de la seva transformació i de la seva negació el va perseguir en les seves obres posteriors i també immortals, com Faust, Les afinitats electives, o Torquato Tasso. El poema XIII de les Elegies romanes, per posar un altre exemple, comença així en la traducció de Feliu Formosa: «Sempre és un murri Amor, i se’n enganya qui se’n refia!». Per tant, malgrat la nostra sigui una època d’una sensibilitat estadística i neuronal, allunyada dels valors orgànics i espirituals del Romanticisme, ens felicitem per l’aparició d’aquesta nova i excel·lent traducció de Ramon Monton per a les edicions de la ela geminada. Finalment, com a testimoni i epígon de l’amor goethià encara al segle XX, ens permetem recordar el poema titulat W., obra d’Emily Sand, poeta menor i amiga de la gran Ingeborg Bachmann: Les flors dels til·lers s’han filtrat al mantell de llibres i fems que amortalla el meu prec. Destil·len el suïcidi blanc de l’oblit i del silenci, la dolçor de l’amor estèril. Soc volta d’un fresc enterrat al temple d’un ull obsedit pel trajecte d’un tret feliç.