Els temps convulsos dels fills de Puixkin (ressenya de la filla del capità, per Daniel Vargas)

PUIXKIN, Aleksandr (2024) La filla del capità Barcelona: Cal Carré Traducció: Arnau Barios En aquests temps convulsos, la quantitat d’espai on s’aboquen discursos i opinions sobre Rússia és inversament proporcional a la quantitat de temps que es dedica a llegir els textos dels grans escriptors russos. En aquest país, el cas de Puixkin és paradigmàtic. La seva prodigiosa obra es troba repartida entre diferents editorials, les quals, amb la millor de les voluntats, han intentat realitzar edicions que engresquin el lector a apropar-se a una figura cabdal de la literatura universal. En aquesta tasca és fonamental el treball dels seus diversos traductors al català, com és el cas d’Helena Vidal i de Jaume Creus. Més recentment, Arnau Barios s’ha endinsat en l’exhuberància puixkiniana, i, conjuntament amb Club Editor, ens va lliurar la seva traducció d’Eugeni Oneguin, obra mestra indiscutible. També fruit de l’excel·lent treball de Barios, celebrem la publicació d’un clàssic reincorporat a les lletres catalanes, La filla del capità, editada acuradament i amb el seu bon gust habitual per l’editorial artesana Cal Carré. En aquests temps incomprensibles, estem lluny de conèixer com es mereixen les obres de Puixkin, ja sigui la prosa —Els relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin—, el drama —Mozart i Salieri—, o la poesia —El genet de bronze—. De les arrels d’aquestes obres, que nodreixen el tronc de la cultura russa, hi destaquem les seves obres històriques, dignes hereves de l’anònim medieval La host del príncep Ígor. La filla del capità, en efecte, es pot llegir complementàriament amb el drama de Borís Godunov i amb el poema Poltava. En aquests tres textos, amb diferents mitjans, Puixkin tracta tres escenaris convulsos de la història de Rússia. La figura històrica de Borís Godunov encarna les intrigues successòries a les sales del Kremlin, les ingerències occidentals enmig del caos territorial, i les aparicions sobtades de suposats zarévitxs que reclamen el tron en els temps anteriors als Romanov; la batalla de Poltava codifica també la tensió amb els regnes de Polònia i de Suècia, el caràcter fronterer i inestable d’Ucraïna, i les revoltes populars en temps de Pere el Gran. Per la seva part, La filla del capità tracta els mateixos temes, però recreant l’aixecament popular durant el regnat de Catalina II, quan un camperol, Pugatxov, reclama ser Pere III —el marit de la Zarina, mort en estranyes circumstàncies—, i promet la llibertat a tots aquells súbdits que l’ajudin a reconquerir Moscou. Enmig d’aquest desgavell, d’aquesta revolta que afaiçona profèticament totes les atzagaiades futures, i que Puixkin va descriure atemporalment com “absurda i despietada”, el personatge d’Andrei Petróvitx Griniov, un jove de la noblesa menor, sense formació ni enteniment —però que en un moment de maduresa decideix posar per escrit les seves memòries—, ens explica amb una prosa moderna i precisa la vida, la por, la lleialtat, i l’amor de La filla del capità.