Ser i Temps (i Amor)
COLETTE, Sidonie-Gabrielle (2025)
Chéri
Girona: LaBreu
Traducció: Teresa Florit Selma
Sidonie-Gabrielle Colette és una institució a França. Aquesta gran escriptora, dona valenta i audaç, va
presidir l’Acadèmia Goncourt, va ser condecorada amb la medalla de la Legió d’Honor, i va rebre funerals
d’Estat. Va ser una figura fonamental de la primera meitat del segle XX, especialment dels seus moments
més esbojarrats, i va ser capaç de sobresortir en diferents espais de l’activitat mundana: en l’àmbit artístic,
en el món de l’espectacle, i en l’esfera empresarial. La seva educació sentimental i la seva vida social van
conformar el caràcter d’una personalitat que exemplifica la cultura ètica de la burgesia lletraferida i
bohèmia de la Belle Époque i del període d’entreguerres: laïcitat descreguda, liberalitat sexual,
magnificència del consum. D’alguna manera, la seva generació pot reclamar la paternitat de les
revolucions del 68. En qualsevol cas, en aquest breu retrat artístic de Colette, cal subratllar-hi la capacitat
de treball i l’èxit literari: abans de la seva mort ja es preparava l’edició de les seves obres completes.
D’entre els escrits d’aquest corpus, que abraça la narrativa, el periodisme, la crítica literària, i la
dramatúrgia, l’editorial LaBreu ha escollit Chéri, en excel·lent traducció de Teresa Florit Selma, per fer-
nos conèixer la qualitat estètica d’aquesta gran escriptora francesa. Publicada el 1920, aquesta novel·la
narra l’últim any de la història d’amor entre una dona madura, Léa la cortesana, i un home jove, el
malnom del qual és Chéri.
Léa és amiga de la dubtosa senyora Peloux, mare de Chéri, a qui Léa ha vist créixer desviant-se
sempre del camí correcte, i a qui decideix adoptar quan s’ha convertit en un jove extraordinàriament
atractiu. Aquesta avinença es perllonga durant sis anys, durant els quals Chéri és aviciat i alliçonat a parts
iguals. Amb tot, el temps narratiu s’inicia quan arriba el moment de casar el prometedor amant amb una
dona jove i acabalada. Aquesta situació posa Léa davant del mirall del temps i de l’ésser, i l’obliga a
qüestionar-se els seus anhels més pregons.
Val la pena gaudir del llenguatge intel·ligent i esmolat dels personatges, així com de la perspicàcia
i de la subtilitat de l’enginy de Colette, la qual ens fa comprendre que, en contraposició amb els versos de
Virgili, el cor no ho pot tot, sinó que, ben al contrari, l’amor i la bellesa tenen un rival temible, que té el
costum de guanyar sempre... Eternament.