Vides memorables

NÉMIROVSKY, Irène (2026) La vida de Txékhov Barcelona: L’Avenç Traducció: Margarida Casacuberta El segle XIX va ser un temps ple de figures omnímodes, de personatges disposats a assumir el risc de temptejar l’extrem final de l’escala de Jacob per enfrontar-se amb l’ambigua naturalesa de Déu. Aquest va ser el cas de Hegel i Schelling a la filosofia alemanya, de Darwin i Spencer a la cultura anglosaxona, i de Tolstoi i Dostoievski al món eslau. La tradició d’aquesta lluita sobrehumna, reverenciada per exemple per George Steiner, no sempre ha trobat continuadors prou encegats per les forces divines. Ben al contrari, Anton Pàvlovitx Txékhov representa l’àpex d’una altra cosmovisió: al seu rostre, magníficament retratat per Ósip Braz, brillen uns ulls tristos i irònics, als quals es percep una melodia de to menor, una llum compassiva i lleugera. En aquest aspecte, la seva mirada, a banda d’influir en escriptores com Katherine Mansfield o Natalia Ginzburg, va il·luminar també la vida i la creativitat d’Irène Némirovsky. L’autora d’El cas Curílov, des de la seva condició d’exiliada, va trobar una brúixola moral i literària al capteniment i a l’estètica del dramaturg. Aquesta admiració, mesurada i justificada, fonamenta les bellíssimes pàgines de La vida de Txékhov. A partir d’un tractament lliure i fidel de diverses fonts -preferentment les cartes que va escriure i va rebre l’escriptor-, Némirovsky segueix cronològicament la trajectòria vital i professional de l’autor de L’hort dels cirerers. En aquest acompanyament sentimental descobrim els orígens humils de la família; la tirania supersticiosa del pare; l’abnegació mitològica de la mare; la col·laboració desigual dels germans, malalts i maldestres. Gràcies a la seva formació com a metge i al seu talent literari, Txékhov arrossegà, fins a la seva mort, la responsabilitat de donar esperança a la seva família i a tota la humanitat. Némirovsky, després de sorprendre el panorama literari francès d’entreguerres amb obres com David Golder o El ball, va patir progressivament el silenci, l’oblit i el racisme que la va portar tràgicament a morir a Auschwitz. Abans, però, i malgrat la imposició de callar, va escriure amb tenacitat per deixar constància de la seva època i de les seves conviccions. Suite francesa respon a la primera temptativa, i La vida de Txékhov a la segona. Amb l’elegància clàssica de Suetoni i la imaginació fascinada de Zweig, Némirovsky va escriure una biografia tan memorable com els drames de Txékhov: un elogi de les persones discretament bones, serenament desesperades, i paradoxalment alegres, les quals oposen als temps convulsos que han de patir les petites virtuts humanes.