Perdonar-ho tot

CATHER, Willa (2025) Una dona perduda Barcelona: Edicions de 1984 Traducció: Laura Baena Quan els espais i els valors d’un món comencen a desaparèixer, llavors la nostàlgia inicia la construcció d’un mitologia. Willa Cather va ser testimoni de la vida heroica i de la fi silenciosa dels pioners, d’aquells emigrants pàl·lids que tan sols alçaven els ulls per entrellucar la posta de sol, i que, amb la pols d’una marxa que va ofegar l’ecosistema de les grans planes i les formes de vida dels indis americans, van unir les costes oposades dels Estats Units amb el telègraf i amb el tren. La gran escriptora americana, tot i que va néixer a Virginia l’any 1873, va créixer a l’estat de Nebraska, i allà va conviure amb aquests semidéus colonitzadors, que mitjançant la força i la crueltat van forjar una societat condemnada a desaparèixer de manera inevitable. A aquest món aristocràtic, atès que eren els millors de tots, pertany el matrimoni Forrester: la Marian i el Daniel són les divinitats venerades pels seus amics i compatricis, i els ídols envejats per la gent humil de Sweet Water. Amb esperit wagnerià, Cather retrata l’ocàs d’aquest matrimoni i de la seva societat a causa de la substitució econòmica i moral per part de les noves generacions. El narrador imprecís d’aquest fets, tot i ser-ne un observador parcial, fa servir la mirada innocent i la idolatria juvenil del Niel Herbert per guiar-nos a través del drama. Així doncs, aquesta història forma també part de l’educació sentimental d’aquest noi de l’oest, el qual veu que la bellesa i la rectitud del món en què ha crescut s’esquerda a pesar de la seva incredulitat, de tal manera que la seva única possibilitat serà acceptar l’exclusió d’un paradís que ja no existeix. Com a contrapunt, l’Ivy Peters representa els valors mercantilistes del nous emprenedors americans, que ja no conqueriran noves fites ètiques o polítiques, sinó que es dedicaran a l’especulació i a l’engany per produir diners a través dels diners. D’ells serà, fins a avui mateix, l’espai de poder de l’antiga aristocràcia dels pioners. Una dona perduda pot ser interpretada també com una celebració de la natura i de la cultura paganes. L’estat de Colorado és l’escenari exuberant de totes les contradiccions naturals; alhora, la Marian i el Daniel Forrester són figures tràgiques que han ignorat les lleis morals que obliguen la resta dels mortals, i seran castigats per la seva supèrbia. En efecte, la Marian és culpable d’una infidelitat que, tard o d’hora, acabarà essent descoberta per tothom; i el Daniel condemna la seva dona a una vida de pobresa i de vergonya per tal de salvar el seu honor de cavaller. Tanmateix, en lloc dels retrets tolstoians que el lector podria esperar trobar en la convivència entre aquestes dues ànimes caigudes, l’escriptura de Willa Cather ens ofereix una de les demostracions d’amor i de respecte més colpidores de la història de l’art. Al capdavall, la Marian i el Daniel Forrester són semidéus, ésser capaços de comprendre-ho tot i de perdonar-ho tot.