Aquest llibre, de records més que no pas de poemes,
posa sobre el paper, perquè les vol retratar,
un reguitzell de vivències de tota mena: pors, angoixes,
il·lusions, fracassos, descobriments d'espais
i de moments... Tot plegat va deixar empremta en
aquell noi tímid que sempre va saber que ell no era
com els companys d'estudi, perquè a casa seva no
hi havia ni llum ni aigua, aquell noi que llegia i llegia,
que aprenia a fer de pagès però que no volia ser pagès,
aquell noi que havia d'anar a parar al cul del pou
de la mina de potassa, però que no volia ser miner,
aquell noi que somiava un mar que només havia vist
una vegada, aquell noi que no sabia créixer.
