• 30/03/2015

    Els nens perduts de Thomas Wolfe

    No és improbable que la marca del geni consisteixi en obsedir­se per una única i mateixa ferida. En el cas de Thomas Wolfe, aquesta ferida és la pèrdua d’un germà que va morir prematurament. I sobre aquest fonament ancorat en una absència, Wolfe va construir una obra d’art que va titular El nen perdut. Cal agrair doblement a Marcel Riera que ens hagi permès apropiar­nos d’aquesta obra bellíssima: d’una banda, com a editor, per encoratjar la seva publicació i per cercar la versió més completa possible, de tal manera que ha recuperat fragments que restaven ignorants; de l’altra, com a poeta, per traduir meravellosament un text d’una tensió musical miraculosa. Només posar el peu en aquest breu text, el lector s’adona que no podrà travessar­lo d’una capbussada. És convenient nedar pausadament, regular la respiració, i, de tant en tant, mirar de fer peu per evitar que el dolor ens ofegui. Així doncs, tot sobrevivint a l’absència líquida dels nens perduts, un pot percebre la remor de la vida que arriba, que se’n va i que torna. WOLFE, Thomas (2014). El nen perdut. Barcelona: Viena. Traducció i epíleg de Marcel Riera. 14,80 euros.

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto